MUSSOL

Mussol
Biologia:
 Medeix uns 22 cm d'alt i pesa entre 140-200 g. No té les "orelles" típiques dels mussols, mostrant un cap rodona característica. Emet veus típiques, amb miols curts molt audibles
Distribució:
 A la península Ibèrica nidifica una subespècie distribuïda per Europa occidental. Es troba àmpliament estesa a Espanya, sent més irregular en els grans sistemes muntanyosos. Molt local a les illes Balears i absent en les Canàries. Espècie sedentària, que es dispersa parcialment després de la temporada reproductora, particularment les aus juvenils
 Hàbitat:
 Ocupa una àmplia varietat d'hàbitats, evitant masses forestals denses i terrenys muntanyosos. Apareix molt vinculada als paisatges antropitzats i rurals, fins i tot en ambients urbans. Nidifica en forats, tant en les naturals com en les d'edificacions.

Descripció
Les característiques comunes a totes les espècies d'estrigiformes són degudes al seu caràcter de rapinyaires nocturnes:
totes són carnívores i per tant caçadores. Llurs preses depenen del tamany del depredador, per tant poden oscil·lar entre els petits insectes i musaranyes que menja el mussol, passant pels petits rosegadors fins als conills i cervatons que és capaç de caçar el gran Duc.
Com a caçadors tenen els ulls en posició frontal per augmentar la precisió de la seva visió amb la perspectiva, a costa de reduir el seu camp visual. Degut als seus costums nocturns, el tamany dels ulls és notablement gran en proporció del seu tamany corporal. Pel fet d'estar incorporats els ulls als discs facials, que són d'os, tenen molt poca mobilitat i això fa que hagin de girar tot el cap (cosa que pot fer en un angle de fins a 270 graus). La majoria pateixen de presbícia per tant, un cop localitzada la presa, depenen sobre tot de l'oïda per a poder caçar-la. És per això que moltes espècies tenen els cranis asimètrics amb les obertures auriculars a diferents alçades i amb plecs semblants a les orelles dels mamífers cosa que els permet localitzar llurs víctimes pels sorolls que fan.
 Són animals generalment sedentaris, només es veuen fenòmens de migració en aquells que viuen prop de les zones boreals al nord d'Europa i Àsia. Habitualment molt territorials acostumen a viure en parelles que delimiten llur territori que defensen aferrissadament.
Donada la seva variabilitat, habiten en totes les zones del globus en que les condicions climàtiques no forcin una flora desèrtica, és a dir, viuen a tot arreu excepte les zones extremament fredes dels casquets polars i les extremament calentes dels deserts americans, africans i asiàtics.